So-Audició

He llegit un article que ens comença  parlant sobre  la percepció del so en que explica com funciona l’òrgan humà dirigit recollir els sons, l'orella.  

Ens  explica que no tots els sons son audibles per als humans , tenim límits que  s'estableixen pels llindars relacionats amb  les freqüències i la intensitat. Aquets varien  segons les espècies animals , en els éssers humans  es va perden la capacitat auditiva en les freqüències agudes amb el pas del temps.

Després torbem els ultrasons que son  imperceptibles per l'orella humana encara que son útils per a tasques  en que utilitzen maquinària científica.

Parla també de la intensitat del so  i com  ens afecta , en  aquesta part de l’article m'ha sorprès  veure que   avui en dia patim una quantitat de contaminació acústica prou important com per preocupar-se i que afecta molt negativament sobretot als joves  que  entre la contaminació acústica i els seus  hàbits , sobretot a l'hora d'escoltar música,   va produint una  pèrdua auditiva anormal i a contra temps . 

Ja no vivim  envoltats de sons sinó de sorolls , des de  el soroll del transit,  les obres del carrer,  els vehicles informatius,  concerts i tot un seguit  de sons que acaben  esdevenint una guerra contra nosaltres  gairebé  d'una manera inconscient .

Per acabar  em torbo amb un text  anomenat Voices of Tyrany- Temples of silence  , aquest exposa una reflexió sobre que es el soroll  y  que hi fa infiltrat en la nostra vida en la que afirma que darrera de  cada producte hi ha una institució buscant  profit de la dissonància , aquestes són les veus de  la tirania. Per altra banda sorgeixen  els Temples del Silenci aquells llocs on els  sons  son valorats per la seva  absència , aquest temple es troba a la naturalesa , aquesta esta formada d'una manera  en que intel·ligentment  cap so pot destruir l'orella humana. La naturalesa es  el filtre per on escapar del soroll i trobar-se amb  la ment , per parar i  poder pensar sense  milers de informacions  que estem acostumats a  registrar en un mateix moment  i que ens saturen , per aixo l’articles acaba amb aquest fregment :

[...] Es por eso que vuelvo repetidamente a la naturaleza, tratando de encontrar pistas acerca de la forma en que  el diseño del paisaje sonoro debería desarrollarse si prestáramos más antención  al gran secreto “ a voces” de la naturaleza y menos circos de la civilización.